REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Causes:

La Revolució Industrial va ser possible perquè:

* Aquest regne disposava d’importants jaciments de carbó , el combustible més utilitzat en l’època. També , posseïa jaciments de ferro , la matèria primera amb què es feien les màquines , els vaixells i els ferrocarrils ;

* La burgesia ( veure Vocabulari ) anglesa havia acumulat grans capitals a partir de la seva expansió colonial i comercial ;

* Les idees liberals, molt difoses en l’Anglaterra d’aquesta època, afavorien la iniciativa privada. A això se sumaven les garanties que donava un parlament que representava també els interessos d’aquesta burgesia industrial i comercial.

* La marina mercant anglesa era una de les més importants del món. Això garantia als productors d’aquest país una excel·lent xarxa de distribució en l’ordre mundial .

La revolució:

La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics, l’explosió demogràfica que s’inicià a partir del 1750 i els canvis que s’aplicaren a l’agricultura van portar a una revolució a l’àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució va marcar una ruptura a la història i va transformar els agricultors i ramaders en manipuladors de màquines.

Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial.

Les ciutats es van convertir en centres superpoblats on hi havia els llocs d’habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que va sorgir amb el maquinisme. L’existència d’aquest nou estatus social, format originàriament per camperols provinents del camp, va impulsar l’aparició de noves ideologies liberals i socialistes.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, es va anar escampant per la resta de països europeus, als Estats Units i el Japó. Més tard, s’estengué a altres parts del món.

L’impacte d’aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es va produir un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es va fusionar amb la Segona Revolució Industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic va rebre un gran impuls amb la construcció de màquines de vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l’aparició del motor de combustió interna i l’energia elèctrica.

INDUSTRIALITZACIÓ I CANVIS SOCIALS EN EL SEGLE XIX:

PATRONS I OBRERS

Van aparèixer grups socials nous que es van enquadrar en tres grans grups: les classes baixes, les classes mitjanes i les classes altes.

D’aquesta manera va sorgir el proletariat, format pels obrers de la indústria moderna. Homes, dones i nens que van haver de treballar a les fàbriques, les mines o els alts forns com a mà d’obra assalariada. Es tractava d’una mà d’obra poc qualificada i gens habituada a treballar en la indústria i en locals tancats i insalubres, en els quals, a més, es va implantar un sistema disciplinari inhumà. Les condicions laborals i salarials eren molt dures i els contractes oblidaven tots uns inexistents drets dels treballadors.

Els patrons són un grup d’homes que han sorgit del negoci del cotó sense educació ni preparació, excepte de la que hagin pogut adquirir gràcies a la relació que han establert amb el petit món. Però, per contrarestar aquest defecte, intenten distingir-se mitjançant una desfilada ostentosa de mansions elegants, guarniments, lliurees, parcs, cavalls, gossos de caça, etc. que procuren exhibir davant del comerciant estranger de la manera més fastuosa.

Els obrers són un grup inofensiu d’homes preparats, dòcils i tractables, que estan acostumats a treballar, a partir dels sis anys, des de les cinc del matí fins a les vuit o les nou del vespre.

La transformació agraria:

Al mateix temps que té lloc a Anglaterra la revolució industrial, es produeix una important transformació agrícola que afavoreix  la industrialització.

En què consisteixen aquests canvis agraris i com influeixen sobre la indústria?

A Anglaterra existien les «terres comunals»: finques grans que no pertanyien a una persona determinada, sinó que eren propietat d’alguna comunitat ( llogaret, poble o ciutat); els veïns s’aprofitaven gratuïtament d’elles. Aquestes terres solien estar dedicades a pastures o boscos, i permetien viure als més necessitats: qualsevol habitant del poble podia portar el seu bestiar a pasturar a la terra comunal i, de la mateixa manera, qualsevol veí  podia recollir llenya del bosc comú per al seu ús o  per convertir-la en carbó i vendre-la després.

A mitjan segle XVIII aquesta situació va canviar. El govern va publicar una llei per la qual es suprimien les «propietats comunals». Així, aquestes terres, que fins llavors havien pertangut als pobles, van ser tretes a subhasta i comprades pels més rics: nobles o burgesos. El resultat, des del punt de vista social i humà, va ser desastrós: els camperols pobres i els jornalers només podien sobreviure gràcies a les «finques comunals»; com ara han desaparegut, no tenen més remei, per no morir de fam, de deixar el camp i traslladar-se a la ciutat per treballar com obrers en les noves fàbriques que en aquests moments s’estaven aixecant.

SITUACIÓ DEL PROLETARIAT

Acabem de veure com en desaparèixer les terres comunals, molts pagesos es traslladen a la ciutat. D’aquesta manera, a les ciutats industrials es va acumulant una massa de persones a la recerca de treball. Aquesta abundància de mà d’obra és aprofitada pels amos de les fàbriques (els capitalistes industrials), que contracten als obrers per salaris miserables. Així, la situació d’aquests treballadors de fàbriques és espantosa. El sou que reben tot just els dóna per menjar, vesteixen de parracs i habiten en immundes barraques als afores de la ciutat; estan sotmesos, a més, a una jornada laboral esgotadora que no baixa de les 14 hores diàries. A sobre, moltes vegades els industrials, a fi de pagar encara menys, el que fan és contractar dones i nens. D’aquesta manera la massa treballadora es troba sempre famolenca, i la seva vida mitjana no sol superar els 40 anys. Molts matrimonis obrers no poden alimentar els seus fills i es veuen obligats a abandonar-los en els orfenats. Aquestes institucions es van veure tan sobrecarregades de nens, que van començar a vendre’ls a les fàbriques, convertint-se així en veritables esclaus que treballaven només a canvi de l’alimentació. És tot aquest món de misèria i de dolor que ens descriu Dickens en la seva novel·la «Oliver Twist».

El liberalisme econòmic:

És la doctrina elaborada per la burgesia per justificar el seu enriquiment i la misèria de la classe treballadora.

El seu principal representant és l’economista Adam Smith que, en 1776, va publicar la seva obra titulada “Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” S’hi defensa la teoria que l’Estat ha de mantenir-apartat de l’economia del país, no ha de fixar ni preus ni salaris, ni ha de protegir els obrers. Els empresaris poden actuar amb tota llibertat i com millor li sembli. La missió de l’Estat és simplement la de policia: mantenir l’ordre públic però sense intervenir per res en els assumptes econòmics.

El lema del liberalisme va ser “Deixar fer, deixar passar; el món va per si mateix “. Naturalment, a desentendre el govern de les qüestions socials i econòmica en deixar els obrers en mans dels empresaris que fixaven al seu capritx els sous, la situació del proletariat va anar empitjorant contínuament, a mesura que es desenvolupava la industrialització.

Xavi Llufriu, Gemma Cirera, Marta Gatnau

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0314-01/rev_ind.htm

   https://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_Industrial
maxresdefaultrevolucion-industrial-inglaterrarevolució industrial

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s