Pavelló alemany

El pavelló alemany va ser concevut per Ludwig Mies van der Rohe entre el 1886 i el 1969. Va ser creat per l’Exposicó internacional de Barcelona del 1929. El seu estil és racionalista. Aquest pavelló d’exposicó es va construir en noves tècniques constructives i nous materials. Aquest edifici es contextualitza en una etapa de molts conflicters interns.

CONTEXT,HISTÒRIC,

Des del 97 fins al 93, la lluita de classes enfrontà, a Catalunya, la burgesia i un proletariat que vivia en la misèria i que, fins el 90, no va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. Contínues vagues, com la protagonitzada contra La Canadenca, se sumaren al fenomen del pistolerisme. El 12 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d’estat, que fou acceptat pel rei i l’exèrcit. Va posar fi a la guerra del Marroc, va suprimir les Corts i va restringir les llibertats. A més, la dura repressió exercida contra la CNT va restablir l’ordre social. Amb la potenciació de les obres públiques, la nova situació va comportar un cert desenvolupament econòmic. Però la dictadura era una via sense sortida, i va acabar en la dimissió de Primo de Rivera, el 30 de gener de 1930. Durant aquesta etapa, a Rússia (URSS) es desenvolupà l’Estat comunista, a Itàlia s’instaurà la dictadura feixista, implantada per Benito Mussolini, i a Alemanya pujà al poder el partit nazi, encapçalat per Adolf Hitler. Als Estats Units es produí el crac del 9, que tingué com a conseqüència la Gran Depressió.

Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona - Mies van der Rohe 1929 -016ANÀLISI FORMAL

L’edifici està construït sobre un basament de travertí, al qual s’accedeix a través d’una escala lateral de vuit graons. L’estructura consisteix en una ossada ortogonal de vuit pilars, de secció cruciforme i d’acer cromat, que se situen a l’interior de la construcció. Aquests pilars, prims, senzills i esquemàtics, sostenen una coberta plana. El vidre envolta l’estructura formant una mena de pell. Mies van der Rohe va anomenar aquesta fórmula construcció de pell i ossos. Els murs, alliberats de la funció de càrrega, actuen com a elements delimitadors de lʼespai, però mai no creen espais tancats. Dʼaquesta manera, el conjunt sʼexpandeix cap a lʼexterior cercant la integració en el medi. La coberta avança respecte de lʼestructura de lʼedifici, tot projectant una volada a la part del davant i deixant, a la part del darrere, un pati descobert.

Espai exterior i espai interior: El pavelló té l’accés precedit d’uns graons que salven la distància de la base que eleva el edifici. Abans d’entrar a l’interior, es passa per un estany rectangular i poc profund, amb pedretes al fons, les aigües dePavelló_alemany_(Barcelona)_-_29l qual creen reflexos que il·luminen el conjunt i realcen la qualitat dels materials marbris. Un cop entrant (en direcció contrària a l’estany) l’espai dissenyat a escala humana es distribueix creant diferents perspectives a partir dels plans rectes que són les parets. Al fons hi ha un pati descobert amb un altre estany en posició perpendicular a l’altre, que reflecteix la imatge d’una estàtua que en sobresurt d’una figura femenina de bronze, titulada Trenc d’alba.

La distribució de les formes del pavelló produeix una continuïtat horitzontal dels espais i una fusió entre l’interior i l’exterior. A més, en aquesta obra l’arquitecte explorà les capacitats dels materials prescindint de qualsevol ornamentació; en tingué prou amb la bellesa, l’elegància i la qualitat plàstica dels materials emprats: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd de Tinos (Grècia), ònix daurat de l’Atles, vidres de colors (verd, gris, blanc) i pedra cristal·lina negra. La perfecció del conjunt és deguda a la precisió de l’encaix de les peces. Per complementar el conjunt i assegurar la seva harmonia, Mies van der Rohe també va dissenyar els mobles del pavelló, entre els quals en destaca la cadira Barcelona, de pell i estructura metàl·lica, que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona del disseny modern.

Funcionalisme: El pavelló alemany és una construcció racionalista. Els inicis del moviment, desenvolupat en un període d’entreguerres, són conseqüència de l’Escola de Chicago, que predicava que «la forma segueix la funció». El mateix Mies van der Rohe va ser cofundador de la revista G (inicial de Gestaltung = “forma”) d’arquitectura moderna, que difonia els principis que han definit les seves obres: planta lliure; flexibilitat; coberta plana; fusió d’espai
s; volum rectangular; joc de llums; senzillesa compositiva; construcció amb proporció humana. A tot això, en el cas del pavelló, cal sumar-hi la influència de les construccions japoneses, en l’horitzontalitat i el predomini de la línia recta. El racionalisme de Mies van der Rohe, basat en l’expressió «menys és més», es va convertir en un model per a les segones avantguardes del segle xx.

INTERPRETACIÓ

Contingut, funció i significat: El nomenament de Mies van der Rohe com a director de la Bauhaus va coincidir amb l’encàrrec del projecte més significatiu de la seva etapa europea: el pavelló de Barcelona. Als tallers de la Bauhaus es creava el que prèviament s’havia teoritzat, mètode que la va convertir en l’escola de disseny més important del segle xx. El 1933, amb l’arribada de Hitler al poder, fou considerada una «escola de degenerats» i els seus professors, sotmesos a persecució, es van haver d’exiliar. Mies van der Rohe es va traslladar als Estats Units, on va continuar el seu procés creatiu.

El pavelló estava destinat a representar Alemanya en l’Exposició Internacional que es va celebrar a Barcelona l’any 1929. El racionalisme de l’edifici contrastava, de manera especial, amb l’eclecticisme historicista del palau de Maria Cristina, obra de Puig i Cadafalch. Els principis constructius del racionalisme es van posar al servei de la imatge de la nova Alemanya, que volia demostrar que defensava els valors de l’austeritat i la transparència. No va ser dissenyat per exposar-hi objectes de cap classe, era el mateix pavelló el que s’hi exposava. Es va desmuntar l’any 1930, un cop clausurada l’Exposició. Però l’any 1986, coincidint amb el centenari del naixement de Mies van der Rohe, es reconstruí a l’emplaçament actual.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s