Influències de l’antiguitat clàssica

L’arquitectura del Renaixement es fonamenta pel recull d’influències directament agafades de l’antiguitat clàssica, intentant deixar de banda l’arquitectura medieval. Procura trobar la bellesa, la simetria i la proporció tal i com es feia a l’antiguitat clàssica, i es caracteritza per les següents característiques pel que fa a les influències.

  1. La influència de l’antiguitat clàssica Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els ordres clàssics, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d’antigues creences, els temes de mitologia, d’història, així com l’adopció d’antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d’estudi dels monuments antics i de teorització sobre els sistemes de proporcions per captar l’esperit del classicisme i no només les seves formes. Per tant no en serà una còpia servil, sinó la penetració i el coneixement de les lleis que sustenten l’art clàssic. Aquesta influència es posa en evidència en dos aspectes: d’una banda la utilització dels elements formals de l’art grec i romà i, d’altra banda, la racionalització de l’espai. En quan als elements formals, es tornen a utilitzar els ordres clàssics tal com els havia definit Vitruvi (toscà, dòric, jònic, corinti i compost), l’arc de mig punt desplaça l’arc apuntat i la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.
  2. L’actitud antropocèntrica: «l’home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l’escultura. Aquesta nova predisposició artística és essencialment cultural i pressuposa en l’artista una formació científica que, alhora, li permet alliberar-se d’actituds medievals.
  3. Els elements claus: La unitat, la simetria i la proporció. En el sistema de proporcions s’observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s’empraren les pilastres, arcs de triomfs, els frontons, els pòrtics, motius heràldics, les volutes, les claus…

L’art renaixentista es va caracteritzar per l’ús de proporcions modulars, superposició d’ordres, ús de cúpules i introducció de l’ordre colossal. En el Quattrocento fou freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (amb preferència el corinti), els fusts llisos i l’arc de mig punt, a la volta de canó i d’aresta, així com a cobertes de fusta amb cassetons.

ALP15754Coliseum-Rome-3

 

Anna Closa i Berta Folguera

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s