Arquitectura del Renaixement vs. arquitectura Clàssica

Es desenvolupa a partir del segle XV principalment a Itàlia.

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí. És a dir, assimilar les seves idees i els valors que contenen; imitar i emular els seus models literaris, arquitectònics i figuratius.

Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producció (tècniques de construcció i materials constructius) com en el llenguatge arquitectònic.

Una altra característica d’ aquest moviment és la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal. (exemple: a les catedrals gòtiques són majoritàriament anònimes, tanmateix les grans obres renaixentistes estan totes firmades). Van inspirar la seva tasca en la seva pròpia interpretació de l’antiguitat clàssica, en particular en la seva vessant arquitectonica, que consideraven model perfecte de les Belles Arts.
Una nova concepció de la professionalitat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a si mateixos, com a artistes interdisciplinaris i humanistes, com corresponia a la concepció integral de l’humanisme renaixentista.

Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l’ésser humà, l’interès per les arts, la política i les ciències.

Fonaments generals

Cerca de l’ideal clàssic:

Miraven cap al món greco-romà com a model per a la seva societat contemporània, buscant aplicar en la realitat allò que consideraven que pertanyia a un món més idíl·lic que real.

Visió de l’home com element principal i decisiu en l’historia de la humanitat. Coneguda com antropocentrisme (l’ home com centre de tot) i es planteja l’oposició a la visió teocèntrica (Deu com centre de tot) de l’ edat mitjana.

Visió profana sobre temes religiosos:

Enorme influència dels valors clàssics des del punt de vista Cristià.

Gran importància donada a la ciència i a la raó defenent la idea de que existeix una explicació científica per la majoria de fets i fenòmens.

Influència de la natura:

Era vista com la creació suprema de l’obra de Déu i l’element més pròxim a la perfecció. Busquen l’inspiració en les formes de la natura.

 Antropocentrisme i humanisme:

Es torna la mirada a l’ésser humà, defendien l’idea de la filosofia humanista, estudi de la natura com a instrument per arribar al coneixement, més de l’Univers en conjunt, que de les coses singulars.

Aquest període de la història va ser molt important en termes del desenvolupament del pensament racional i lògic i en el desenvolupament dels primers experiments científics ( Biologia, matemàtiques, física , astronomia , botànica , anatomia , química … ).

Un exemple va ser donat per Leonardo da Vinci que, a més de ser un pintor , va desenvolupar treballs i estudis en diversos camps del coneixement.

Incorporació de la prespectiva:

Com instrument per els projectes arquitectonics, noves relacions espacials.

 

*Planta Basílica de San Lorenzo, Florencia -Arquitecte: Brunelleschi

Basilica de planta de creu llatina, té tres naus, una central i dos laterals amb voltes bufades. Al passar les naus trobem el creuer (al centre) i el transcepte que travesen la planta en horitzontal, i l’absis al final de la planta. A cada costat de la capçelera hi ha una sacristia.

 

 

Andrea Ariza

Gisela Motiño

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s