Notre Dame de Paris

Notre-Dame és la catedral de l’arxidiòcesi de París. És una de les catedrals franceses més antigues d’estil gòtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per “Nostra Senyora”), és a la plaça del Parvis, a la petita Île de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.

Antigament els celtes havien celebrat en aquest lloc les seves cerimònies. Més tard, els romans erigirien un temple de devoció al déu Júpiter. Aquest edifici tenia una longitud de 70 metres, és a dir, una mica més de la meitat de la longitud de la catedral actual. Files de columnes separaven una nau i quatre naus laterals.

En substitució d’aquesta obra, sorgeix una església romànica que restarà fins a l’any 1163, quan es dóna l’impuls definitiu a la construcció de la catedral actual.

L’any 1160, el bisbe Maurice de Sully considera l’església (de San Esteve) poc digna, i la mana enderrocar. El gòtic inicial, amb les seves innovacions tècniques li permeten formes fins aleshores impossibles de fer. Durant el regnat de Lluís VII, i amb el seu suport, aquest projecte és beneït per totes les classes socials interessades en la creació d’un símbol de seu nou poder. La construcció s’inicia l’any 1163, encara hi ha dubtes quant a la identitat de qui hauria posat la primera pedra, si el bisbe Maurice de Sully o el Papa Alexandre III. Al llarg del procés (la construcció, incloent modificacions, durà fins a mitjans del segle XIV) foren diversos els arquitectes que participaren en el projecte, justificant aquest factor les diferències estilístiques presents en el edifici.

Primer període: 1163 – 1250

1163-1182

Construcció del cor i els seus dos deambulatoris.

1182-1190

Construcció dels últims quatre intercolumnis de la nau, els passadissos i galeries. La construcció de la nau va començar el 1182, després de la consagració del cor. Alguns fins i tot pensen que el treball va començar el 1175. El treball es va aturar després del quart intercolumni, deixant la nau inacabada.

1190-1225

Construcció de la base de la façana i dels dos primers intercolumnis de la nau. El 1208 es va iniciar la construcció de la façana. A partir d’aquest any, es van construir i decorar les portes. La planta del rosetó data de 1220-1225. La construcció dels primers intercolumnis de la nau va ser represa el 1218 amb la finalitat de neutralitzar l’empenta de la façana.

1225-1250

La part superior de la façana i les dues torres. L’ampliació de les finestres superiors (supressió de petits rosetons) per fer front a la foscor. Al mateix temps el sostre de les golfes de les tribunes de l’àtic se substitueix per terrasses, i nous arcbotants amb canaletes permetent l’evacuació d’aigües pluvials de la part superior de l’edifici. Es construïren les capelles laterals de la nau entre els pilars dels arcbotants. L’any 1240 es va acabar la torre sud i aquest mateix any es va abandonar la idea de dotar a les torres d’una agulla. En 1250, es va finalitzar la construcció de la torre nord. En aquest moment la catedral està de fet acabada i plenament operativa. Les fases posteriors seran ampliacions, millores, reparacions i modificacions de vegades molt importants.

35

Segon període: 1250 – meitat del segle XIV

En aquesta època, es va trobar que els portals del transsepte, construïts en estil romànic, contrastaven per la severitat del seu estil amb la gran façana gòtica ricament adornada a l’estil de l’època. La reconstrucció de les parts romàniques va ser decidida ràpidament pel bisbe Renaud de Corbeil (1250-1268).

Jean de Chelles va procedir a la prolongació del transsepte, primer a la part nord (1250), després la sud. A ell es deu la façana nord del transsepte i el seu magnífic rosetó. Després de la seva mort el 1265, el seu treball en el braç sud del transsepte va ser acabada per Pierre de Montreuil a qui devem la paret sud del transsepte i el seu, igualment bonic, rosetó. Va morir en 1267. Pierre de Montreuil també havia completat les capelles i la porta vermella. De la mateixa manera, va començar a reemplaçar els contraforts del cor.

Els segles XVII i XVIII

A finals del segle XVII, d’acord amb els desitjos de Lluís XIV, es realitzen canvis profunds a l’interior de la catedral. L’arquitecte Robert de Cotte va demolir el cor alt (que va ser reemplaçat per una sumptuosa reixa daurada de ferro forjat), part de l’alt relleu del tancament del cor a fi d’obrir-lo al deambulatori substituint-los per reixes, així com les tombes per permetre una remodelació completa del cor a l’estil de l’època, igual que moltes altres catedrals gòtiques de tot Europa durant els segles XVII i XVIII. Es van fer noves cadires del cor així com un nou altar per al qual es varen fer les estàtues que encara avui l’adornen.. Els rosetons també s’han conservat. Finalment, a petició del clergat, Soufflot, arquitecte del Panteó de París, va fer desaparèixer l’entrepany (part d’una paret compresa entre dues portes o forats) i una part del timpà del portal central, decorada amb el famós Judici Final, per deixar passar més fàcilment el pal·li de les processons.

La restauració del segle XIX

Durant la restauració, la catedral va ser remodelada una mica. El rosetó sud per exemple, es va girar quinze graus a fi de fer-lo reposar segons un eix vertical. Aquesta modificació, criticada a vegades, era deguda a la necessitat de consolidar el conjunt, la part d’obra del qual s’havia ensorrat. Finalment algunes estàtues sorgides de la imaginació de l’arquitecte es varen construir, com les impressionants quimeres contemplant París des de dalt de la façana.

A més de tot això es va planificar un aïllament de la catedral arrasant amb tots els edificis dels voltants.

La restauració es va completar sent Monsenyor Georges Darboy arquebisbe de París, el qual va consagrar la catedral el 31 maig de 1864.

De la restauració del segle XIX fins a l’actualitat

Poc després, la Comuna de París de 1871 va estar a punt de destruir l’edifici. Els manifestants van calar foc a alguns bancs i cadires, però el foc va ser ràpidament extingit i va causar danys molt escassos.Arc.boutant.Notre.Dame.de.Paris

La catedral va passar les dues guerres mundials sense tenir problemes significatius.

En la dècada de 1990, els mètodes moderns varen ajudar a retornar a la pedra exterior de la catedral, ennegrida per segles, la seva puresa i blancor original. Es distingeixen dues capes diferents de contaminació que ennegrien la pedra:

  • Una part marró corresponent a la part de la pedra exposada a l’aire i la llum solar.
  • Una capa negre en la superfície formada per guix(sulfat de calci hidratat).

La brutesa, que representava en perill per a la pedra, va ser eliminada. Les escultures van ser tractades amb làser, micro-engomat i compreses humides per eliminar la pols sense alterar la pàtina. Les pedres més deteriorades s’han substituït per altres idèntiques, extretes de jaciments de la regió parisenca. A més, una xarxa del fils d’electricitat, invisible des del terra, ha provocar la sortida dels coloms responsables d’alteracions significatives en les pedres.

 

El concepte:

Actualment hi ha a la catedral una dualitat d’influències estilístiques: per un costat, reminiscències del romànic normand, amb el seu fort i compacta unitat, per altra banda, el innovador aprofitament de les evolucions arquitectòniques del gòtic, que donen a l’edifici una lleugeresa i aparent facilitat en la construcció vertical i en el suport del pes de la seva estructura (sent el esquelet de suport estructural visible sòls des del exterior).

La planta està demarcada per la formació en creu romana orientada a Occident, d’eix longitudinal accentuat, i no es perceptible des del exterior. La creu està “incrustada” en el edifici, envolta per un doble deambulatori, que circula pel cor en la capçalera (a l’est) i es prolonga paral·lelament a la nau, donant lloc, així, a quatre naus laterals. A més de la planta en forma de creu, la catedral té una façana de 40 metres d’ampla, una longitud de 130 metres, i una altura màxima de 69 metres. Conté 5 naus, 37 capelles, 3 rosasses amb 13,5 metres de diàmetre cadascun i un total de 113 vidrieres.10000_planta

La façana:

La façana presenta tres grans portals. El Portal del Judici Final, el més important al centre, mostra escultures representant la resurrecció dels morts, un àngel amb una balança pesant virtuts i pecats i dimonis que porten les ànimes pecadores, imatges que sens dubte hauran tingut gran pes en l’inconscient popular a l’Edat Mitjana. Els dos portals laterals van ser consagrats a la Mare de Déu ia Santa Anna, la seva mare. A la façana s’intenta equilibrar la verticalitat de les dues torres, que es corresponen amb les dobles naus laterals del temple, amb l’horitzontalitat de les bandes i galeries decorades. Presenta, per tant, un alçat tripartit, quan a l’interior són cinc les naus de l’església. La seva proporció respon a dos quadrats que s’interposen en la meitat de la seva altura. L’eix de simetria vertical la divideix en sis quadrats i la proporció entre alçada i amplada és de 3: 2. A uns 20 metres del terra, una galeria amb 28 estàtues s’aixeca per sobre dels portals. Cada estàtua, de 3.5 metres d’altura, representa els 28 reis de Judea que van precedir l’arribada de Crist. De les estàtues originals medievals només queden fragments, ja que durant la Revolució van ser destruïdes creient que representaven reis francesos. Sobre el portal central es destaca el gran vitrall circular de la roseta, de gairebé 10 metres de diàmetre, un dels elements més destacats de la façana. No obstant això, aquest vitrall no és el més gran de la catedral, ja que les façanes nord i sud presenten vitralls de 13 metres de diàmetre. Per sobre de la roseta, una filera de columnes i després les dues torres amb campanar completen la cara oest.

notre-dame-paris-

Estructura: Es va incorporar el nou sistema gòtic de boterells i contraforts, l’únic capaç de descarregar les empentes de l’elevada nau central. Els arcbotants es van introduir cap a 1175, quan es portaven a terme els preparatius per a sostenir les voltes de la nau. En començar-els treballs a la nau principal, es va decidir augmentar la seva alçada 2 metres més. Això va fer que el sistema de contraresto de la volta principal, per mitjà de les cobertes de les naus laterals, és insuficient. Es va solucionar mitjançant boterells exteriors, ja utilitzats a principis del segle XII. Els arcbotants de la girola subjecten el mur en dos nivells: el braç superior estabilitza el mur interior de la girola, contrarestant l’empenta de les voltes. El braç inferior subjecta els murs exteriors. L’alçada de la nau i la relativa primesa dels seus murs (1 metre de mitjana) van exigir la col·locació de contraforts exteriors per contraresta l’empenta lateral de la volta. Gràcies a la volta de creueria, les càrregues es concentren en punts concrets, els pilars, la qual cosa permet que el mur es desmaterialice i s’ompli de grans superfícies vidriades. Al segle XIII es van ampliar les finestres del cos alt (claristori) per aconseguir més llum natural a l’interior. Això va ser possible pel perfeccionament de l’estructura gòtica.

Alçat L’alçat comparteix les característiques d’altres temples gòtics primerencs , amb els seus tres pisos característics:Primer nivellArcs formerer apuntats sobre gran columnesSegon nivellTribuna comunicada amb la nau central mitjançant tres obertures apuntats embolicats en cada tram per un altre més gran.Tercer nivellClaristori amb finestrals constituïts per doble obertura apuntada i un altre de superior circular .Les tribunes de la Catedral de Notre Dame , malgrat les seves esvelts arcs i fines columnes no compleix les funcions de sustentació , són reemplaçades pels arcbotants exteriors que apuntalen les embranzides laterals de les voltes de la nau central .

Anna Closa i Berta Folguera

https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Notre_Dame_(Par%C3%ADs)

http://www.arteguias.com/catedral/notredameparis.htm

http://es.wikiarquitectura.com/index.php/Catedral_de_Notre_Dame

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s