La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia. Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l’apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d’Europa durant l’edat mitjana mitjançant l’anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l’època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla «Regis aeterni» datada el 1179.
La catedral ha estat modificada al llarg dels últims anys. La estructura de l’edifici està situada sobre una àrea de vuit mil metres cuadrats, consta d’una planta en creu llatina de tres naus de una longitud de uns cent metres amb un creuer, també de tres naus i prop de setanta metres de longitud. L’altura de la nau central és de vint-i-dos metres en tot el seu recorregut i casi trenta-dos metres en la bóveda del creuer. El cimborri, situat sobre el centre del transepte, és gótic i sustitueix l’antic d’estil romànic.
Al costat de l’altar major, la girola està composada per diverses capelles romàniques absidals, la central de planta cuadrada, i també té dos absidioles en cada un dels braços del creuer. Sobre las naus laterals, separades de la central per cuaranta dos columnes, es troba un trifori amb coberta de quart de canó i balcó de finestrals de doble arcada. La nau central es cobreix amb una volta de canó sobre arcs faixons (Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta; en reforcen les parts que sofreixen majors fatigues.) y les laterals amb voltes d’aresta.
La il·luminació prové de les finestres dels dos pisos de les naus laterals del període romànic, a la capella major són polilobulades i les que corresponen a la girola són ulls de bou. L’ornamentació interior es pot apreciar en els capitells historiats de la part de l’absis i en els ornaments vegetals de la galeria.
Nil Cugat i Henry Yunga
Fonts Consultades:
https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Santiago_de_Compostela
arquipopblog 