Fonamentalisme religiós

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història  d’Europa entre l’edat antiga i l’edat moderna. Els seus inicis es marquen al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà.

-L’alta edat mitjana es caracteritza per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l’Occident europeu. L’Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s’ha conegut amb el nom de feudalisme i  una societat teocràtica, en que la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura i riquesa amb el llatí com a llengua de cultura i d’intercanvi.

Certes manifestacions del fanatisme cristià de l’edat mitjana, on el teocentrisme era dominant, es poden considerar com a fonamentalistes.

Es creia que els únics escollits que assolirien la salvació eren els cristians i per això perseguien els infidels o els intentaven convertir.

Les croades, la inquisició i, en general, el zel de l’Església feien tot el que era possible per esborrar qualsevol heretgia (grup de creients). Això es pot interpretar com a mostra de fonamentalisme.

Com va influenciar i com es va originar el cristianisme en l’arquitectura?

Els primers cristians no tenien la necessitat de construir temples. Els origens dels primers cristians de Palestina no van necessitar construir temples, acudien per resar i escoltar la Paraula a les sinagogues (edifici utilitzat per el culte i l’estudi religiós) i al temple de Jerusalem.

Només existia una novetat radical que semblava exigir un espai propi: la celebració del que anomenaven “el pa”: l’Eucaristia. Encara que al principi, aquesta tampoc els va imposar la necessitat de realitzar construccions. Es reunien en cases cedides per qualsevol cristià, amb una taula com altar, com havia estat en aquell Últim Sopar que va resultar ser la Primera Eucaristia.

A aquestes reunions litúrgiques en les cases se les coneixia com “ecclesia domèstica”. A poc a poc, el terme “ecclesia” (del grec “ek-kaleo” que significa “convocar”) es va utilitzar també per denominar l’edifici que albergava les reunions. D’aquí l’ambivalència actual del terme, on “església” es refereix tant al grup dels fidels com al recinte que els acull.

En el primer segle, era impensable aixecar una edificació per donar culte a un executat per la justícia romana. I en realitat, tampoc la necessitaven. Es tractava d’una comunitat de persones que es reunien per menjar el Cos i la Sang del Ressuscitat. Tot i viure contínuament amenaçats, el fet de celebrar aquest Misteri sagrat en qualsevol lloc suposava un gest de llibertat inusitada capaç de transformar la faç de la terra.

Els principals fets que influenciaren la producció arquitectònica medieval van ser l’enrariment de la vida en les ciutats (amb la conseqüent ruralització i feudalització d’Europa) i l’hegemonia en tots els ordres de l’Església Catòlica. A mesura que el poder secular se sotmetia al poder papal, passava a ser l’Església la que ostentava el capital necessari per al desenvolupament de les grans obres arquitectòniques. La tecnologia del període es va desenvolupar principalment en la construcció de les catedrals, estant el coneixement arquitectònic sota el control dels gremis. Pràcticament, durant tot el període medieval, no existeix la figura de l’arquitecte, entès com a creador solitari de l’espai arquitectònic i de la construcció. La construcció de les catedrals, principal esforç constructiu de l’època, és acompanyada per tota la població i és incerta en la vida de la comunitat a la seva al voltant.

El coneixement constructiu és guardat pels gremis, que reunien desenes de mestres i obrers –els arquitectes de fet– que conduïen l’execució de les obres, però també les elaboraven. És l’origen de les associacions que acabaran coneixent-se com a maçoneria (massó = paleta). La Cristiandat va definir una nova visió del món, que no només sotmetia els desitjos humans als designis divins, sinó que esperava que l’individu busqués el diví. En un primer moment, i a causa de les limitacions tècniques, la concepció de l’espai arquitectònic dels temples es torna cap a endins, segons un eix que incita al recolliment. Més tard, amb el desenvolupament de l’arquitectura gòtica, es busca aconseguir els cels a través de la inducció de la perspectiva cap a l’alt.

Mireia, Nerea, Gemma Gaig

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s