La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida és un complexe religiós construït entre els anys 1203-1278. Va ser construïda amb motiu de la reconquesta cristiana de la ciutat de Lleida, que fins al 1149 va ser territori sarraí (musulmà). La seva situació, dalt d’un turó que presideix la ciutat, és clarament dominant, podent ser vist des de qualsevol punt de la rodalia i responent així al la voluntat de l’església de mostrar superioritat estamental (als locals) i com possessió territorial (als enemics). Aquesta idea de poder, està reforçada pel fet que el complexe està tancat conjuntament al castell del rei (originàriament musulmà) dins una enorme muralla .

Degut a la seva cronologia, està realitzada amb una barreja d’elements d’estil romànic i gòtic.

El complexe està conformat per 4 parts diferenciades: l’església (a l’est), el claustre (a l’oest), el campanar (a la cantonada sud-oest del claustre) i la canonja (al nord del claustre), amb les estances del clergat.

L’aparença exterior és una combinació de la robustesa del romànic i la monumentalitat de gòtic, de la qual n’és un clar símbol l’alt campanar. L’exterior és auster, especialment la cara est (part darrera de l’església), però la façana sud, lliure d’obstacles visuals, encarada al poble i al riu, té molta riquesa escultòrica i arquitectònica, que ressalten l’altivitat i ambició formal del gòtic.

L’església té una planta de creu llatina amb tres naus, la central més alta, i un transsepte igual de llarg dividit en 5 sectors, amb un absis per cada. Al punt central on convergeixen tots els braços de l’edifici s’alça un cimbori (propi del gòtic). Aquest cimbori té una planta octogonal, pujada amb trompes sobre els pilars i amb una galeria transitable amb grans finestrals. Alhora, tot l’interior de l’església, està cobert amb un sistema voltat de creueria sostingut sobre uns robustos pilars de planta cruciforme, amb columnetes adossades i capitells molt decorats. Al llarg de les naus hi ha capelles a banda i banda, amb importants escultures i pintures. Té 3 punts d’accés: 2 a nord i sud del transsepte, molt senzills; i un altre també al sud, d’accés a la nau, molt ornamentat i exuberant, amb arquivoltes i una escalinata d’accés.

El claustre és a l’oest de l’església, adossat a la façana. És d’estil gòtic i la seva planta és lleugerament trapezoïdal. Té 4 portes d’accés: dues laterals, senzilles; la Major, decorada amb arquivoltes i elements escultòrics, que comunica el claustre amb l’església; i la porta oest, amb una escalinata i molt rica ornamentació. Les seves 4 crugies (passadissos) estan cobertes amb voltes de creueria i arcs apuntats pel perímetre. A la façana nord del claustre hi ha 3 portes d’accés a la canonja i també una petita capella a l’Anunciació de Maria.

Al sud-oest del claustre hi ha el campanar, de planta ortogonal, com el cimbori de l’església, i 60m d’altura. El seu cos és ample i alt, i amb finestres que es van obrint més a mida que puja l’alçada. A la part de dalt, hi ha un segon cos, més petit, coronat amb gablets gòtics. A la part de baix del campanar, a l’interior, hi ha una capella i unes escales de cargol que pugen fins a dalt.


seuv
seuvlla

P:\02_PATRIMONI ARQUITECTÒNIC\COMARQUES\Segrià\Lleida\Seu V

Gemma Gaig, Nerea Esteves i Mireia Estorach

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s