Models urbanístics sXIX – Pla Cerdà

Introducció urbanisme

L’urbanisme és la ciència i tècnica que té com a objectiu principal la planificació i ordenació de les ciutats, de l’entorn urbà i del territori.

Hipòdam de Milet considerat el primer urbanista de la història va fer el pla urbanístic del port d’Atenes, sobre una quadrícula que ara es coneix com a pla hipodàmic. Neró també es va comportar com un urbanista quan, després de l’incendi de Roma, va fer reconstruir la ciutat sobre un pla diferent del traçat original.

Al segle XIX es manegen conceptes similars sota diferents noms, però va ser Ildefons Cerdà el primer, quan dedica la seva Teoria General de la Urbanización de 1859 (publicada el 1876), a desenvolupar els criteris de l’urbanisme. Baumeister i Stübben, el 1893, fan servir la paraula Städtebau (construcció de ciutats). El 1898, Howard va publicar To Morrow per a descriure les ciutats del futur. Unwin (1908), Triggs (1909) i Haverfield (1913) varen fer servir townplanning (planejament de ciutat).

El Pla Cerdà

Context previ a Barcelona

Al llarg de la primera meitat del sXIX, la industrialització havia originat una gran necessitat de mà d’obra a Barcelona. La ciutat es va convertir en un recinte atapeït on la qualitat de vida era tan degradant (sobretot pel que fa a la salubritat i higiene) que provocava constants revoltes. La ciutat es trobava envoltada d’una muralla fora de la qual, per raons militars, hi havia la prohibició d’edificar.

Una terrible epidèmia de còlera l’any 1854 va ser l’espurna que va fer esclatar un moviment de protesta que sota el crit “Abajo las murallas” va demanar-ne la demolició i l’autorització per poder construir una ciutat nova o eixample, que es va dur a terme aquell mateix any.

En què consistia el Pla Cerdà inicial?

Cerdà havia aixecat un plànol topogràfic del Pla de Barcelona que mostrava ja les línies generals del que seria el “Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona” (1859) fet per encàrrec directe del Ministerio de Fomento.

La ciutat planificada per Cerdà era descentralitzada, sense diferència entre centre i perifèria; oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificació baixa i igualitària, sense classes socials separades… Cerdà volia donar prioritat al contingut (les persones) per sobre del continent (els carrers, edificis…).

El Projecte de 1859 organitza la ciutat nova en una trama ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada i amb vies de 50 metres (que anomenà transcendentals) que servirien per poder travessar-la i comunicar les poblacions veïnes. L’espai entre els vehicles i el vianant al carrer també es reparteix a parts iguals: voreres de 5m i calçada de 10m. Per facilitar el moviment i la circulació a les cruïlles introdueix els xamfrans, de manera que les illes de cases passen de ser quadrades a octogonals.

Els edificis són pensats com a vivendes plurifamiliars de quatre pisos d’alçada màxima, aixecats a només dos dels costats de cada illa i amb espais enjardinats entre ells.

Per fer realitat l’igualitarisme entre les diferents zones, proposa la divisió de la ciutat en agrupacions de barris (5 x 5 illes), districtes (10 x 10 illes) i sectors (20 x 20 illes) de manera que cada una d’aquestes àrees tinguin els mateixos serveis i equipaments (jardins, escoles, mercats…) independentment de la seva localització.

El nou centre urbà el situa a la Plaça de les Glòries (cruïlla entre la Diagonal, Meridiana i Gran Via), desplaçant-lo del centre històric de la ciutat vella.

distribucio districtes

Distribució de la ciutat  per barris, districtes i sectors

Adaptació del Pla Cerdà a la realitat

El projecte de Cerdà no va ser ben acollit per les autoritats municipals ni pels propietaris dels terrenys on s’hi havia de construir, degut a l’escassa edificabilitat que plantejava. L’Ajuntament havia convocat el mateix 1859 un concurs de Projectes per l’Eixample que va guanyar l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Tot i aquesta oposició el govern central va ratificar al 1860 el Pla Cerdà per a urbanitzar el nou eixample barceloní. El mateix Cerdà, al 1863 revisa el seu pla i incorpora variacions com:

– La construcció en tres o quatre dels costats de les illes

– L’integració del ferrocarril dins la xarxa urbana, fent-lo passar de manera semisoterrada per carrers de doble amplada.

– La creació d’algunes macroilles de 4 x 4 on es situarien les infrastructures necessàries pels trens, fàbriques i jardins.

L’aplicació definitiva del Pla Cerdà fou lenta, i les dificultats i oposició que suscitava van acabar per desvirtuar-lo en part, augmentant el nombre de plantes permeses i eliminant els interiors d’illa amb llocs enjardinats i oberts al públic. Ara, 150 anys després de l’aprovació del seu projecte d’eixample, Cerdà aconsegueix el reconeixement unànim de la seva obra, gairebé visionària.

ferrocarril

Adaptació Pla Cerdà

 

http://www.xtec.cat/cda-barcelona/quaderns/eso/quadern_pla_cerda_eso12.pdf

http://www.anycerda.org/web/es/any-cerda/fa-150-anys/el-pla-cerda

Júlia i Berta

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s