EL NEOCLASSICISME ARQUITECTÒNIC

L’ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA:

El moviment Neoclàssic va recòrrer tota Europa durant el segles XVIII. Es basava en els preceptes il·lustrats sobretot en la tradició Anglesa y Alemana, però les circumstàncies idològiques i fundamentalment polítiques que es van dur a terme a França van condicionar el fet de considerar a la pintura Neoclàssica Francesa com a origen de tot el moviment.

L’estil artístic es va desenvoluar principalment en l’arquitectura i les arts decoratives; va floreixer a Europa aproximadament des del 1750 fins a principis de 1800 i e sva insipirar en les formes Grecorromanes.A partir del segle XVII amb la filosofia de Descartes i els descubriments astronòmics i físcis de Newton, comença la revolució idològica que va tenir el seu ple desenvolupament amb la Revolució d’Estats Units i després la França.

Aquest moviement surgit en els salons dels palaus dels nobles i burgesos de França, va invadir les institucions del règim absolutista (societat, govern, economia, religió i educació), la nova idologia es va anar alliberant lentament de l’influència religiosa i va anar gastant els moviments liberals inicials amb la independència dels Estats Units, que culminarà amb la Revolució Francesa.

Arquitecutra Neoclàssica a BERLIN:

Carl Gotthard Langhans fou l’autor de la Porta de Branderburg a Berlín, inspirant-se en els Popileus d’Atenes (antigues portes clàssiques que donaven accés al Partenon i al Erecteió.

La construcció del monument es va desenvolupar entre 1788 i 1791 i l’escultura de la quadriga que corona la porta realidzada en bonze, obra de Johann Gottfried Schadow, va ser col·locada a la cúspide l’any 1793.berlin

El monument té una estructura construida en pedra de gres, està composta per tres cossos d’ordres dòric, un principal, el central i el més alt, i dos laterls sortints amb plataforma i frontó cobert, simètrics entre sí en forma de L i rodejats per un peristil, una galeria de columnes de forma similar a l’Aniga Acròpolis d’Atnes.

El cos principal, conté un hexàstil de 26 metres d’altura posseeix cinc passadisos, dels quals el central és més ample que els laterals. Sobre les col·lumnes d’ordre dòric s’erigeix un ample entaulament que es composa d’un arquitrau llis, i sobre la cornissa un monumnetal àtic.

L’edifici està decorat amb elgants escultures en relleu relacionades amb diferents escenes de la mitologia grega, apareixen representats diferents personatjes com Hèrcules, Mart o la Deesa Minerva.

Arquitecutra Neoclàssica a WASHINGTON:

El Capitoli es troba al cim d’un turó , que ara es coneix com el Capítol Hill, al costat est del Mall Nacional, i malgrat el gran nombre de modificacions que ha sofert l’edifici , al llarg dels anys, l’arquitectura del Capitoli és Neoclàssica i homogènia.

L’edifici és d’estil neoclàssic i té una mida de 229 metres de llarg i 107 metres d’ample. La cúpula, inclosa l’estàtua, aconsegueix una altura de cinquanta-set metres. L’edifici disposa d’unes cinc-centes quaranta habitacions repartides en cinc plantes. Alguns de les més notables d’ aquestes habitacions són la Rotonda, o Càmera Principal de Reunió , que és una gran sala amb la Cúpula en el centre, i el National Statuary Hall, on semuestran les estàtues de prominents ciutadans.eeuu El Capitoli és una mostra clara de l’arquitectura neoclàssica, reprenent completament els orígens de l’arquitectura clàssica.L’estructura de l’edifici està construïda en pedra gres, aquesta pedra va ser usada extensivament en la construcció d’edificis a Washington a finals del segle XVIII i principis del sigle XIX.  En l’estructura del capitoli s’hi han efectuat moltes reformes des del seu i podem aclarir que aquesta obra mestra d’arquitectura neoclàssica va ser modificada, remodelada, i ampliada. El més destacable del monument, és sens dubte la cúpula. Es tracta d’una cúpula molt elevada i majestuosa que s’alça sobre una enorme rotonda en la seva part baixa, i que després s’eleva sobre un doble tambor amb nombroses obertures. Sobre la cúpula semifèrica s’hi situa una gigantesca llinterna amb una gran escultura en la seva cúspide.

Arquitecutra Neoclàssica a ESPANYA:

La irrupció del Neoclassicisme a Espanya  prové d’una influència de l’exterior més que per una necessitat interna de renovacióen España provine del exterior más que por una necesidad interna de renovación.

La Porta d’Alcalà és un dels monuments més significatius de Madrid. Va ser manat construir pel rei Carles III i és obra de l’arquitecte Francesco Sabatini. Es troba a la plaza de la Independencia, a la cruïlla dels carrers d’AlcaláEl monument, construït de granit,té cinc obertures: tres amb arc de mig punt, amb claus amb forma de cap de lleó, i dos laterals amb arc adovellat, amb sengles parells de cornucopies.espanya

La façana exterior, aquella que mira cap a l’est, presenta deu columnes de granit adossades. A l’interior, la que mira cap al centre de la ciutat, es substitueixen les sis exteriors per |pilastres i només dos parells costat de l’arc central segueixen sent columnes. Totes elles es recolzen sobre un sòcol. Els capitells són d’ordre jònic i sobre ells es recolza una cornisa.

Sobre l’obertura central, en els àtics d’ambdues façanes, figura una inscripció en llatí amb el lema “Rege Carolo III. Anno MDCCLXXVIII” ( “rei Carles III. Any 1778”). Sobre la inscripció exterior figura un escut d’armes sostingut per la Fama i el Geni. A banda i banda, quatre escultures d’infants.

A la façana interior, sobre els arcs laterals, figuren les quatre virtuts cardinals: fPrudència, Justícia, Temprança i Fortalesa. Tots aquests motius ornamentals van ser tallats en pedra calcària; l’ estil més barroc contrasta amb el classicisme de l’estructura de la porta.

 Arquitecutra Neoclàssica a FRANÇA:

Podríem dir que la França neoclàssica es desenvolupa des de la dècada dels 60 fins a Napoleó i el seu ostentós imperialisme arquitectònic.Un dels primers edificis resultants d’aquest desig de neteja arquitectònica és el Petit Trianon de Versalles, però el primer edifici oficialment neoclàssic és el Panteó de París, obra de l’ arquitecte Soufflot i acabat en 1790 , en plena Revolució Francesa.

paris
L’ objectiu principal de Soufflot a l’esglèsia, va ser unir la lleugeresa estructural de les esglésies gòtiques amb la puresa i magnificència de l’arquitectura grega. Està construït sobre un esquema de creu grega d’arrels en el Renaixement, les seves cinc voltes estan recolzades per les files de les columnes primes i de llums extensament espaiades, amb embarcadors triangulars travessats. El pòrtic de columnes sobre el qual es recolza un frontó clàssic està inspirat en el Panteó d’Agripa, a Roma, mentre que la cúpula s’inspira en la de la catedral de Sant Pau a Londres. En el seu interior revela el magnificent, d’un ordre corintimolt elegant, completament detallada amb tot de trencadís recolzat sobre arcs prims. La major part de la volta està tallada en la tardana forma Barroca, encara que en la seva lleugeresa prop esquelètica, aquestes parts superiors també podrían haver estat inspirades pel Gòtic.

La posició transitòria complexa de Soufflot s’evidencia clarament a l’exterior del Panteó, que és tant més massiu i auster que l’interior però que aconsegueix unir naturalment aquests dos aspectes en un sol edifici.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s