Consistien en associacions formades per mestres, artesans i aprenents d’un mateix ofici o branca. Durant l’Edat Mitjana a Europa, les condicions laborals depenien totalment dels seus senyors i amos i en la majoria de les situacions, el treball a realitzar era abusiu. Degut a això i al creixement extensiu de les ciutats, es van crear els primers gremis.
La finalitat d’aquests tenia un caràcter econòmic i social: mantenir un equilibri entre producció i consum i evitar les competències entre productes iguals de diferents artesans.
Els gremis, fixaven el preu, la quantitat, la qualitat dels productes, regulaven l’activitat laboral, la formació i aprenentatge dels seus membres….
També oferien funcions d’assistència, de manera que les contribucions pagades pels seus membres podien ser destinades a malalts o sinistres que haguessin patit oficines o tallers. Quan les guerres afectaven a les ciutats els gremis en alguns casos participaven en els combats, organitzant milícies urbanes.
Existia una jerarquia molt rígida i senzilla dins dels gremis organitzada en tres nivells: el mestre (que era l’autoritat), l’oficial i l’aprenent. L’aprenent tenia l’obligació d’obeir al mestre, ser-li fidel i acudir al taller tots els dies. Per la seva banda, el mestre havia d’ensenyar-li l’ofici i mantenir-lo.
Per a ser membre de qualsevol gremi, calia passar un examen i una prova pràctica d’habilitats.
Els gremis van ser molt importants per a la societat medieval ja que cuidaven dels interessos econòmics de cada localitat i es van convertir en reguladors de l’economia fins a la proclamació de la llibertat en el treball (Revolució industrial i inicis del capitalisme).
Júlia i Berta
