MIGUEL ANGEL BUONARROTI- David

MIGUEL ÁNGEL BUONARROTI

Italia 1475- Roma 1564. Gran figura del Renaixement Italià. Amb 12 anys va entrar al taller dels Ghirlandaio, Domenico i David, on va aprendre les tècniques del fresco i a desenvolupar el seu dibuix i pintura. Miguel Àngel començà a freqüentar el jardí de San Marco dels Mèdici on es revelà realment el gran escultor que arribarà a ser gràcies al seu mecenes, Lorenzo el magnífico i la direcció artística de Bertoldo di Giovanni.

Quan mor el seu protector és quan comença a iniciar la seva trajectoria professional. Els seus coetanis veien en les realitzacions de Miguel Àngel una qualitat denominada “terribilità”, a la que es pot atribuïr la grandesa del seu geni; referint-se als aspectes com el vigor, la intensitat emocional i l’entusiasme creatiu. Aquets aspectes són constants a les seves obres que les confereix la seva grandesa i personalitat inimitable.

ARQUITECTURA

Miguel Ángel segueix fidel a la planta centralitzada però posa una façana monumental amb columnes gegantines i unes grans escales. No posa torres a les cantonades i ressalta la gran cúpula com a símbol del recer que l’Església Catòlica dóna a la Humanitat. Deixa les 4 petites cúpules dels angles i deixa el final dels braços en rodó per simular millor la planta circular.   També va canviar la forma de la cúpula, no va respectar la tradició clàssica i es va inspirar més en la de Brunellesqui de Florència (text). És una cúpula lleugerament peraltada i apuntada, ressalta els gruixuts nervis que així ressalten al seu torn el peralt. Té un doble tambor i una llanterna. En el primer tambor hi ha una ruptura de l’harmonia dissenyada per Bramante cap al manierista i monumental amb unes grans columnes dobles que són l’origen dels nervis de la cúpula. Entre aquestes columnes dobles posa frontons triangulars i rodons alternants com si es tractés d’un edifici. El segon tambor actua com un gegantesc entaulament. A la cúpula obre tres files de finestres falses (una altra característica manierista. Quan va acabar Miguel Ángel aquesta cúpula ja estava feta la creu grega de l’Església però no la seva façana. Encara falta l’aportació d’un altre arquitecte: Maderna.

OBRA

David

David és una escultura de Miguel Àngel creada entre 1501-1504, localitzada a la Galeria de L’acamedia, Florencia (italia). Fins al 1947 la escultura va estar situada a la Plaza de la Señoría de la mateixa ciutat on ara hi ha una copia. Estil del renaixement italià, Cinquecento.

L’escultura té una altura de 4,34m d’altura, realitzada sobre màrmol, un bloc que portava abandonat durant molts a la catedral de Florencia.

El David representa en gran tamany el rei bíblic, al estil clàssic: completament nu i com atleta, que porta a la seva mà esquerra una fona i, a la dreta, una pedra. Són clarament apreciables en tota l’obra.

La Sagrestia Nuova

La Sagrestia Nuova va ser planejada pel cardenal Juliol de Mèdici i el seu cosí el papa Lleó X com una capella mortuòria per membres de la família Mèdici. Era el primer intent arquitectònic (1521-1524) de Miquel Àngel, qui també va dissenyar els seus monuments dedicats a alguns membres de la família Médici, amb figures escultòriques dels quatre moments del dia2 que estaven destinats a influir en les figures escultòriques reclinades sobre arquitraus durant les generacions posteriors.

S’equilibra amb la Sagrestia Vecchia de Brunelleschi, la «Sagristia Vella» que es troba entre el braç esquerre del transsepte de Sant Llorenç, amb la qual competeix conscientment, i comparteix el seu format d’un espai cúbic coronat per una cúpula, de pietra serena grisa i parets blanquejades.

A la Sagrestia Nuova s’entrava a través d’una porta discreta en una cantonada del braç dret del transsepte. Tot i que se li va posar una cúpula a l’any 1524, els ambiciosos projectes d’escultura i la intervenció dels esdeveniments, com l’exili temporal dels Mèdici (1527), la mort de Juliol, llavors papa Climent VII i la marxa definitiva de Miquel Àngel a Roma (1534), no va permetre que Miguel Ángel acabés mai la seva obra; durant l’any 1550 es va acabar, seguint els plans de Miquel Àngel, per Bartolomeo Ammannati i Giorgio Vasari. S’havien planejat 4 tombes per als Mèdici, però mai es van emprendre les de Lorenzo el Magnífic i el seu germà Julià (enterrats modestament sota l’altar en el mur de l’entrada). El resultat és que les dues magnífiques tombes que existeixen avui són de dos Mèdici comparativament insignificants: Lorenzo de Pere, duc d’Urbino i Juliano de Lorenzo, duc de Nemours. Els seus components arquitectònics són similars; les seves escultures ofereixen contrast. Sobre una paret inacabada, la Verge amb Nen de Miguel Ángel està flanquejada pels sants patrons dels Mèdici, Cosme i Damià, 4 executats per Giovanni Angelo Montorsoli i Rafaello dóna Monteluporespectivamente, segons models de Miquel Àngel, estan col·locats sobre les seves senzilles tombes rectangulars .

 

Xavi Llufriu, Marta Gatnau i Gemma Cirera.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s