Monestirs: El monestir de Poblet

Els monestirs es van estendre per tota Europa durant els segles IV i IX i els ocupaven la gent del clergat, dividit en comunitats d’homes (monjos) o dones (monges), sota unes normes estrictes.

Aquest moviment sorgeix amb els ermitanys, que vivíen apartats de la societat, en plena conexió amb la natura i en contra del luxe que duia l’Església. Així doncs, al segle V, el primer encarregat en dur a tertme els primers monestirs va ser Sant Benet de Núrsia, fundador del monestir de Montecassino. D’ell surgeix la famosa regla benedictina, que imposa als monjos a portar una vida casta, humil, obedient i l’oració i el treball (ora et labora). En alguns llocs inclús era imposat el claustre, que impedía als monjos cualsevol contacte amb l’exterior.

Els monjos apart de pregar i meditar feien tasques tant intel·lectuals com la traducció de llibres com manuals com l’agricultura o l’artesania.

Els monestirs normalment s’organitzaven al voltant del claustre, que era un pati quadrat i porticat on s’establia conexió amb les diferents estances del lloc(església, sala capitular, escriptori, etc.)

esquema-de-un-monasterio-medieval

Monestir de Poblet

La història del monestir de Poblet es remonta al segle Xll, on gràcies a les donacions de Ramon Berenguer IV i altres nobles i senyors de la comarca aquest va anant crèixer.

Aquest monestir va ser escollit per Pere lll el Ceremoniós com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, tant per ell com la seva descendencia. A més, va tenir influencia política, tot i que al segle XlX es va venir aball per la Desamortització de Mendizabal, on es van vendre al public les seves terres. Al 1921 però, Poblet va ser declarat Monument Nacional, permetent a l’any 30 la seva Restauració i al 40 tornat a acollir una comunitat religiosa fins ser rexonegut finalment com a Patrimoni de la Humaitat.

monasterio_poblet_t4300331.jpg_1306973099

Pel que fa a l’espai exterior e interior del recinte, a l’exterior trobem primer la porta de Prades, que dona accés a la primera plaça, i al final d’aquesta es troba la capella de Sant Jordi. Seguint recte es troba la Porta Daurada, que dona accés a la Plaça Major, on trobem les ruines de l’hospital de pobres i l’administració, la Capella de Santa Caterina la Creu de l’abad Joan de Guimerà. Desde la creu es pot diferenciar la Porta d’etrada a l’eglesia, d’estil barroc, i la Porta Reial, que conecta amb el recinte propi dels monjos. La muralla que tanca aquest recinte és del segle XlV i té unes dimensions de 608m de llarg, 11,3m d’altura i un grossor de 2m.

A l’interior s’hi arriba a través de la Porta Reial, que conecta amb un vestíbul i aquest amb el claustre. Trobem al primer pis els dormitoris i el menjador, tranformat més tard en la bodega. Altres llocs que es poden trobar son el Claustre Principal, fet l’ay 1208, on hi van a parar les demés estances del lloc. El monestir es divideix en quatre naus, anomenades Ponent, Migdia, Llevant i Tramuntana.

La nau de Ponent dona accés al claustre. En la nau de Tramontana es troben l’antiga cuina, el refectori (menjador), el templete i el calefactor, en la nau de Llevant està el locutori, la biblioteca i la Sala Capitular i en la nau de Migdia està l’eglésia.

poblet_planta

 

Guillermo Salvador i Luz Zavaleta.

Fonts:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/10/22/els-monestirs-a-l%E2%80%99edat-mitjana/

http://usuaris.tinet.cat/ablasco/Poblet/poblet2c.html

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s