CONTEXT HISTÒRIC
Proporcionades pel poder papal, les creuades o croades van ser enfrontaments militars de caràcter religiós, organitzades per grups d’estats europeus per tal d’alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, els quals la prengueren cremant i destruint propietats i terres cristianes.
Les creuades van tenir lloc durant els segles XI i XIII (1095 i 1276) i van ser sostingudes pels estats cristians de la regió. Tot i que les creuades van ser impulsades per conquerir le terres de Palestina en mans dels musulmans, també es va utilitzar el terme creuades per designar operacions contra els estats que s’oposaven a la disciplina papal (Creuada contra la Corona d’Aragó).
Expedicions
La Primera Croada, desenvolupada entre 1096 i 1099, estava integrada per una part per l’anomenada Croada dels pobres, que va reunir desorganizadamente a molta gent humil, dirigides per Pere el Ermità. Aquest grup va ser literalment massacrat.
Millor sort va córrer la trucada Creuada dels Prínceps, més organitzats, amb forces provinents de França, Països Baixos i Sicília, que van poder prendre Jerusalem en 1099 i obtenir quantiosos guanys amb les que van crear cinc estats feudals (entre ells, el regne de Jerusalem, el principat d’Antioquia, el comtat d’Odessa i el de Trípoli) i nombrosos castells. No obstant això, no van mesurar el cost de la represàlia que no va trigar a arribar. Els turcs es van apoderar d’un dels cinc estats, el d’Odessa.
La Segona Croada va ser organitzada per Sant Bernat, i en ella van prendre ingerència activa els reis cristians, sobretot el de França, Lluís VII i l’emperador germànic Conrado III, però no va obtenir els èxits esperats.
Els turcs van reconquerir Jerusalem l’any 1171, gràcies a l’acció unificadora dels regnes musulmans, realitzada per Saladí, sultà de Síria i Egipte, home de gran caràcter i humanitat que va ocupar a més tota la Síria musulmana i una part dels països situats més enllà de l’Eufrates mitjà.
Tot es va precipitar per l’acció de Reinaldo de Châtillon, que es va dedicar a violar les treves ia la pirateria, i fins i tot va atacar la caravana que integrava la germana de Saladí, que va ser assassinada, provocant la ira del sultà, qui va jurar venjança. Aquesta es va concretar després de la derrota cristiana en la batalla d’Banyes d’Hattin ocorreguda el 4 de juliol de 1187, oportunitat en la qual Saladí va executar l’assassí de la seva germana.
El fracàs de la Tercera Croada pot atribuir-se a l’enemistat entre França i Anglaterra i entre l’imperi d’Orient i els cristians d’Occident. Va ser convocada pel papa Gregori VIII, amb la participació de nombrosos monarques, entre els quals es va destacar Ricard Cor de Lleó, que va aconseguir apoderar-se d’Acre el 13 de juliol de 1191, i es va posar al capdavant de la Croada, signant una treva amb Saladí, iniciant-se un període de pau, malgrat la mort del sultà ocorreguda pocs mesos després.
La Quarta Croada va ser contra Egipte, per ruta marítima i no va incloure monarques, estant organitzada pel Papa Innocenci III l’any 1199. No obstant això una confabulació entre els qui dirigien la Croada va dirigir l’objectiu cap a Constantinoble.
Arribats a Bizanci van instal·lar en el comandament a Allunyo IV, que va ser deposat recaient el comandament en Alejo V; però els Creuats van aconseguir imposar-se i van exterminar als cristians ortodoxos, determinant l’extinció de l’Imperi Bizantí, que va quedar summament debilitat, oportunitat que després aprofitarien els turcs en 1453, per assestar el cop definitiu. Va ser una croada de cristians contra cristians.
Les següents croades van rebre el nom de bàltiques, per estar dirigides contra els pagans de la conca del bàltic i van ser realitzades entre els segles XII i XVI, per Dinamarca, Alemanya i Suècia.
La Cinquena Croada va ser obra d’Innocenci III i es va dur a terme l’any 1218, amb la intenció de conquistar Egipte, però va fracassar.
La Sisena Croada es va realitzar sense permís papal, l’any 1228 i va ser realitzada per Felipe II. Va aconseguir reconquistar Betlem, Natzaret i Jerusalem, convertint-se en el seu rei per decisió personal, encara que Jerusalem va ser novament ocupada en l’any 1224.
La presa de Jerusalem va motivar la Setena Croada, organitzada pel rei Lluís IX de França, però va ser un fracàs rotund, culminant amb el seu líder presoner.
No obstant això, no descoratjat encara, Lluís IX, un cop en llibertat, va organitzar la Vuitena Croada en l’any 1269, amb pitjor sort encara que l’anterior, ja que va morir a Tunísia víctima de la pesta costat d’una gran part del seu exèrcit a l’any 1270.
Marta Gatnau, Gemma Cirera, Xavi Llufriu.
arquipopblog 