Indumentària i màscares

El teatre grec que es representava a Atenes era un espectacle total,  ja que no només integrava la literatura sinó diverses arts, com ara la música; la dança; l’escenografia; l’atrezzo o el vestuari. Dins el teatre la màscara era un dels ítems reconeixibles de més importància que permetia a l’actor representar diversos personatges.

Les màscares: provenien probablement dels rituals de caràcter religiós d’on neix també el teatre. És des d’aquest caràcter religiós des d’on compleix també la funció teatral de mimetitzar la realitat, és a dir que serveix per separar aquell qui la porta de la realitat quotidiana. La màscara oferia les característiques del personatge fent oblidar les individualitats de l’actor. Les primeres és creu que eren de lli. Els artesans aconseguien màscares veritablement realistes. Hi havia màscares de vells tristos, de vells còmics, de joves, de dones, etc. Cal destacar-ne també dues funcions, d’una banda la de la ressonància, ja que la màscara li dona més profunditat a la veu. I d’altra banda per les dimecions de la mateixa, oferien una major visibilitat per al públic.

mascaras

El Vestuari: els grecs empraven la lana, el lli y les pells per a confeccionar les seves vestimentes. Chitón o himatión eren els noms que designaven als vestits tant dels homes com de les dones tot i que eren una mica diferents. La traducció seria túnica i capa respectivament.

El chitón era una especie de blusa llarga, sense mànigues, recollida amb un cinturó que arribava sota genoll o de vegades als peus per als homes. Per a les dones formava (donada la seva llargada i amplada) una faldilla flotant cenyida a la cintura. Solia ser de llana i tenia una caiguda que formava diversos plecs, també n’hi havia de lli en aquest cas els plecs estaven fets artísticament amb una planxa.

El Himatión era una capa llarga d’una sola peça de tela que s’enrotllava al cos. Els joves portaven una especie d’agulla (“broche”) subjecta al coll, anomenada clámide. L’Himatión que empraven les dones per al dia a dia era més ample i d’una tela més preciada que la dels homes; realment pel que fa el luxe de les dones consistia en portar bones joies.
Els homes portaven al cap una mena de diadema de feltre anomenada pilos i les dones portaven un bel, el petaso, que es disposava cap a enrere fins a tocar l’esquena.
Ambdós calçaven sandàlies, consistien d’una base de sola i uns cordons de pell lligats fins als turmells, la mateixa que avui dia coneixem com la sandàlia grega.

Berta, Sita i Júlia

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s