L’art egipci com a influència en l’art grec i l’art grec com a influència en l’art romà.

Jarra Hércules“El punt de partida dels grecs a l’hora d’esculpir, pintar i construir era aquell en el que es van quedar els egipcis i assiris. Així com els egipcis van fer una tasca molt important en el coneixement del cos humà, els grecs van voler anar una mica més enllà i afegir realisme a les seves obres. El moment clau podria ser quan van descobrir l’escorç. Ja no tenien la necessitat de mostrar tot el què es veia, sinó que es donava més importància a l’angle des del qual es veia.Jarra real

Aquesta revolució aniria en paral•lel a una revolució intel•lectual en la qual comencen a reflexionar sobre l’autèntica naturalesa de les coses, que acabaria influint en totes les àrees humanes del coneixement.

Gràcies al coneixement previ que els artistes havien tingut de mà dels egipcis, els donava la possibilitat de no haver d’imitar un model real a l’hora d’esculpir o pintar. Per això, molt sovint totes les escultures que ens han arribat són cossos i cares idealitzades que serien més pròpies de déus que de persones.

La idea del retrat en el sentit que nosaltres l’entenem, no se’ls va ocórrer als grecs fins el segle IV A.C., descobrint la manera d’animar les faccions sense destruir la bellesa.

En canvi, els romans es mostren més pràctics i ja no pretenen mostrar el coneixement que tenen del cos humà a través d’una idealització, sinó que volen representar de forma realista el model. Era característic dels romans agafar de l’arquitectura grega el que els agradava i aplicar-ho a les seves pròpies necessitats, com ara posseir bons retrats amb expressió de vida.

Era molt habitual retratar els emperadors i altres persones poderoses com a una manera de honrar-los per les seves proeses, sense buscar l’afalac i esculpint les faccions reals buscant un efecte versemblant.

En l’àmbit de l’arquitectura podem destacar l’ús de l’arc com la característica més important. Aquest invent va ser poc o gens utilitzat en les construccions gregues, tot i que podria ser que fos conegut pel seus arquitectes. Un cop superat el repte d’enginyeria que això suposava, podien utilitzar-lo en projectes cada cop més ambiciosos, com per exemple prolongar els pilars d’un pont o d’un aqüeducte, fins a la construcció de sostres bovejats.”Columna trajanaPortada Astérix

Font: E. H. Gombrich. La historia del Arte. Phaidon. 2008.

Marta, Laura, Nil.

 

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s